Els jocs en la història: Roma

1.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa més de 2.000 anys?

Museu Vaticà (III dC) del Louvre (150 aC)

L'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut Flix inicia un projecte per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries. Aquest projecte, que inclou totes les matèries (educació física, història, català, castellà, anglès, ciències, tecnologia i música) ens permetrà endinsar-nos al coneixement de l'època clàssica, tant grega com romana.

Des de l'àrea d'educació física aprendrem quin era el patrimoni lúdic d'aquella època a partir del coneixement, pràctica i recreació dels jocs i les diversions dels nens i nenes, joves i adults que van viure a Empúries a l’època romana.

En aquest bloc aniràs trobant fins a 14 entrades que porten el nom de A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?. Cal que llegeixis bé el text que acompanya cada entrada al bloc, i vagis elaborant reflexivament el teu dossier de jocs dels romans.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

Bibliografia

Si t’interessa més el tema pots ampliar-lo amb aquest llistat bibliogràfic

COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.

I a través d'aquestes web:

interessant pàgina del Museu del Louvre, que mostra imatges de joguines d'origen grec i romà
Revista Archéothéma, núm. 31, d'octubre de 2013, amb un monogràfic titulat: Jeux et jouets gréco-romains.

2.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa més de 2.000 anys?

Museu Vaticà (III dC) del Louvre (150 aC)

El fet de jugar va estretament lligat al desenvolupament de la humanitat. Tots els éssers humans hem jugat, i aquest és potser un dels trets que més ens identifica i que compartim totes les societats i cultures del món. El joc, per tant, forma part de la cultura.

Ara bé, d’on venen els jocs? Avui difícilment podem afirmar que un joc és exclusiu d’un indret o d’un altre ja que els jocs que coneixem com a populars o tradicionals són, certament, diversions o formes jugades que es remunten en el temps i que, si s’han mantingut, ha estat perquè a la societat o a un col·lectiu li ha interessat de mantenir-los o perquè s’han anat adaptant als nous temps, als avenços tecnològics i als nous materials.

Com podem saber quins jocs tenen un origen antic? L’arqueologia ha permès treure a la llum gran quantitat d’objectes i elements de joc que ja des de l’època de l’antiga Mesopotàmia il·lustren el món lúdic. Les troballes a les tombes d’Egipte han estat una important font d’informació, així com l’atenta mirada als dibuixos que decoraven les peces de ceràmica de l’Antiga Grècia i de l’Imperi Romà –infinitat de vasos, copes, àmfores, gerres... mostren personatges jugant amb rebellugues, tabes, saltant a corda, gronxant-se...

D’època romana s’han conservat, també, interessantíssims pintures i mosaics que a voltes, com a vinyetes d’un còmic, aporten infinitat de petits detalls en relació a la cultura lúdica d’un poble. Un bon exemple és l’escena de taverna recuperada a Pompeia on uns personatges juguen a daus (s. I dC) o la diversitat de mosaics que es conserven al museu Nacional del Bardo, a Tuníssia, amb escenes similars de jugadors, boxejadors, espectacles a l’amfiteatre...

Cartell d'Hugo Prades (2014) editat pel Departament d'Ensenyament

en motiu de les XVI Jornada d'Aprenentatge Actiu

1.- Què entens per jocs populars i tradicionals?

2.- Digues 8 jocs populars i/o tradicionals que hagis jugat alguna vegada.

3.- D'on vénen la majoria dels jocs populars i tradicionals?

4.- Si fossis arqueòleg on podries trobar referències a jocs?

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

3.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa més de 2.000 anys?

Museu Vaticà (III dC) del Louvre (150 aC)

1.- Identifica les joguines que es representen en les imatges següents.

2.- Digues el nom amb el qual les coneixes i busca una fotografia d'aquestes joguines avui en dia.

Museu della Civiltà Romana

Reproducció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Römisch-Germanisches Museum, Colonia

Peces procedents del Tossal de Moro, de Gandesa. S. IV AC. Museu Arqueològic de Barcelona

Museu del Joguet de Figueres

Staatliche Museum, Berlin

Com fer-nos un io-io amb botons?

Prepara 2 botons iguals, ben grans
Una agulla de cosir
Fil de cosir

Porta aquest material la propera sessió.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

4.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa més de 2.000 anys?

Museu Vaticà (III dC) del Louvre (150 aC)

Jocs infantils i entreteniments dels nens i les nenes (2)

Una de les joguines tradicionals més apreciada per les nenes, en totes les cultures, ha estat la nina. Aquí en tens alguns exemples.

Reproduccions de nines articulades del s. IV procedents d'Empúries al Museu del Joguet de Figueres.

Originals al Museu d'Arqueologia de Catalunya

1.- Busca informació sobre la nina d’ivori de Tarraco. Adjunta una fotografia.

2.- Llegeix atentament l’article Troben una joguina del s.IV a Empúries, i contesta:

· Quina joguina es va trobar?

· De qui era la joguina?

· Perquè és important aquesta troballa?

· On es va fer la troballa? En quin lloc estava?

· A banda d'aquesta joguina, quins altres objectes es van trobar?

· Compara aquesta notícia amb la informació que has cercat sobre la nina d'ivori de Tarraco.

Consagrar la nina a Lares o Penates

El dia del seu naixement el nen rebia el “do de la primera mirada”. El cinquè o setè dia feien la festa anomenada “amphidromies” que consistia en presentar el nen en societat fent-li fer un recorregut per la casa alhora que li feien petits regals. A Grècia, al desè dia, el nen rebia el nom, mentre que a Roma era al novè, alhora que li donaven la “bulla” que penjaven del coll i que el protegiria dels mals esperits.

A la festa atenenca “anthestéries” en honor a Dionisos, s’obsequiava als nens entre d’altres amb miniatures de ceràmica. En canvi als romans era durant les festes Saturnals, el 17 de desembre, que s’obsequiava als nens amb figures acolorides.

La vespra del dia del seu casament, les noies gregues feien l’ofrena dels objectes familiars de la seva infantesa, en particular les seves nines, a Artemis, la deessa verge. Mentre que els nois romans, tancaven les seves joguines quan feien 17-18 anys, alhora que se separaven de la seva “bulla”.

Museu d'Arqueologia de Catalunya

3.- A partir de les imatges hauràs de fer-te la teva pròpia nina!

Pensa en fer-la amb les característiques que tenien aleshores, estilitzades i mínimament articulades. Pots utilitzar fusta, canya, fang, plastilina... Durant l'estada a Empúries reviurem com podria ser una ofrena d'aquestes nines i de les bulles!

Nina d'Aina Ribes Montaña

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

5.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa més de 2.000 anys?

Museu Vaticà (III dC) del Louvre (150 aC)

Voleu saber com eren les grans cases -domus- de l'Imperi Romà? A Empúries en trobarem algunes, i en una d'elles hi van viure en Tiberi i la Gal·la.

Podeu fer una passejada pel bloc on us fareu una idea molt aproximada de com podia haver estat les domus d’Empúries i podreu pensar com deurien jugar els nens i nenes, i els joves i adults dins la casa.

L'autor d’aquestes recreacions virtuals és l'Eduardo Barragán.

A l'Antiga Grècia i en època romana un dels jocs més habituals era el que es feia amb els talus –tabes o pídols-.

Museu de Pergamo

1.- Pregunta als avis/àvies o als pares quins jocs feien amb aquestes ossets i explica'ls.

Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (s. II-I aC)

2.- Fixa't amb aquests talus. Perquè et sembla que hi ha gravades inicials i alguns estan foradats?

3.- Fes-te el teu joc de talus (a les imatges et dono exemples d'objectes que et poden servir per a fer-te el teu joc).

4.- Explica de què és o com has fet el teu joc de tabes o pidos.

5.- Explica algun joc amb tabes o pidos.

6.- Explica almenys dos jocs o habilitats que facis amb el turbo –baldufa-.

Museu Arqueològic de Saintes

6.- Construeix la teva pròpia rebelluga/baralluga!

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

6.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa més de 2.000 anys?

Museu Vaticà (III dC) del Louvre (150 aC)

Era temps de còdols, de pinyols de préssecs i d'albercocs, de fesols secs i nous...

Els nens i les nenes d'Empúries segur que jugaven com els seus contemporanis de Roma, amb molts jocs on utilitzaven com a moneda d'aposta les nous. Aquest fruit era utilitzat per a dur a terme molt jocs, tant és així que en molts relleus i gravats, en particular de sarcòfags de nens, hi trobem relleus on es representen aquests jocs.

Joc de boles al temple de Venus a Roma

1.- Hem vist com les nous eren utilitzades com a moneda d'aposta i com a jocs. Les nous d'aquell temps han passat a ser, avui, les nostres boles o caniques. Explica aquests jocs:

1.a.- Boles per la pendent: