Joc de tauler (Antiquarium Sevilla)

Joc de tauler (Antiquarium Sevilla)

dimarts, 23 de novembre del 2021

8è centenari del naixement d'Alfons X, dit El Savi

Avui es commemora el 8è aniversari del naixement d'Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 / Sevilla, 4 d’abril de 1284). Fill gran de Ferran III de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia. Va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252. 
Llegim a wikipedia: Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d’Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu net, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a la lleialtat dels sevillans. 
Durant el seu regnat va impulsar l'economia, i entre altres mesures destaca la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia i Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l’Orde de Santa Maria d’Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.

ÀMBIT CULTURAL

Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí, en l'àmbit institucional.

L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.

Va fomentar l'activitat cultural, promocionant L’Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas



El Llibre dels escacs, daus i taules, va ser encarregat per Alfons X entre 1251 i 1283. El llibre consta de 98 pàgines, amb 150 il·lustracions en color. Els jocs cobreixen els escacs, l'alquerc, els daus i taules. És un dels documents més importants per a la investigació dels jocs de taula a Europa i al món en general. L'únic original conegut es troba a la biblioteca del Monestir de l'Escorial.
En motiu d'aquesta commemoració l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut de Flix ha dut a terme un projecte interdisciplinari amb les matèries de visual i plàstica, llengua, història i educació física que ha consistit, bàsicament, en la construcció dels jocs de tauler que apareixen a l'esmentat llibre, adaptant-los als materials actuals, molts d'ells materials reutilitzats. 
 
 
Cartró, cartolina, xapes, cola, silicona, colors, folis, caixes de fusta, fullola, plàstic, porexpan, pasta de paper, goma EVA, pintures, retalls de roba, cintes, taps de suro... tot ha pogut servir per a fer taulers i peces.
El resultat es pot veure exposat al vestíbul de l'institut. Un gran aparador amb més de 20 jocs de tauler entre els quals hi ha escaquers, jocs de dames, de backgammon o taules, alquerc i molí de nou. 





El projecte no s'acaba aquí. Durant la propera quinzena els jocs estaran exposats i, tot seguit, els portaran a les escoles de primària de Flix i Ascó on l'alumnat de 2n d'ESO ensenyarà com es juga a cadascun d'aquests jocs.

dilluns, 14 de gener del 2019

Taller de construcció de baldufes

Un any més l'alumnat de 1r d'ESO ha dut a terme un taller de construcció de rebellugues/baldufes emprant material de l'entorn natural i domèstic. El resultat ha estat espectacular:

dijous, 20 de desembre del 2018

Fes la teva rebelluga/ballaruga

De cara al Treball de síntesi que farem entre el 8 i el 10 d'abril a Empúries i on treballarem els jocs i diversions de l'època dels romans, hem d'anar preparant un seguit de materials, joguinetes i objectes de joc que prendrem per a la nostra estada.
Aprofiteu aquestes vacances per a construir-vos la vostra rebelluga/baralluga. 
A classe hem mostrat molts exemples de diferents països, materials diversos i maneres de ser utilitzades. A continuació trobareu un seguit de models que us poden servir per a crear la vostra baldufa. 
Tindrem en compte, a l'hora de valorar-la:
  1. que giri correctament
  2. el grau de dificultat a l'hora de fer-la
  3. el disseny atractiu
Recordeu que s'ha de portar el DIVENDRES 11 de gener!!! 


dijous, 16 de març del 2017

6.- A què jugaven els nens i les nenes d''Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

Era temps de còdols, de pinyols de préssecs i d'albercocs, de fesols secs i nous...
Els nens i les nenes d'Empúries segur que jugaven com els seus contemporanis de Roma, amb molts jocs on utilitzaven com a moneda d'aposta les nous. Aquest fruit era utilitzat per a dur a terme molt jocs, tant és així que en molts relleus i gravats, en particular de sarcòfags de nens, hi trobem relleus on es representen aquests jocs.

Joc de boles al temple de Venus a Roma
1.- Hem vist com les nous eren utilitzades com a moneda d'aposta i com a jocs. Les nous d'aquell temps han passat a ser, avui, les nostres boles o caniques. Explica aquests jocs:
1.a.- Boles per la pendent:


1.b.- El triangle:

1.c.- La ratlleta: 

1.d- Pam i toc o Clot: 

1.e- El Delta: 

1.f.- Xeva, peu, tute: 

2.- Esbrina a quins jocs juguen els personatges que apareixen en aquests relleus.
Museu Nacional Romà
Museu Vaticà (III dC) del Louvre (150 aC)

 Sarcòfag amb relleu representant el pas dels anys
Data límit: 16/03/2017

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.