Joc de tauler (Antiquarium Sevilla)

Joc de tauler (Antiquarium Sevilla)

dijous, 2 de març del 2017

1.- A què jugaven els nens i les nenes d''Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)
L'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut Flix inicia un projecte per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries. Aquest projecte, que inclou totes les matèries (educació física, història, català, castellà, anglès, ciències, tecnologia i música) ens permetrà endinsar-nos al coneixement de l'època clàssica, tant grega com romana. 
Des de l'àrea d'educació física aprendrem quin era el patrimoni lúdic d'aquella època a partir del coneixement, pràctica i recreació dels jocs i les diversions dels nens i nenes, joves i adults que van viure a Empúries a l’època romana.

En aquest bloc aniràs trobant fins a 14 entrades que porten el nom de A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?. Cal que llegeixis bé el text que acompanya cada entrada al bloc, i vagis elaborant reflexivament el teu dossier de jocs dels romans.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

Bibliografia
Si t’interessa més el tema pots ampliar-lo amb aquest llistat bibliogràfic
  • COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
  • DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
  • FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
  • GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
  • GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
  • MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
  • PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
  • AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
  • AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.
I a través d'aquestes web:
  • interessant pàgina del Museu del Louvre, que mostra imatges de joguines d'origen grec i romà
  • Revista Archéothéma, núm. 31, d'octubre de 2013, amb un monogràfic titulat: Jeux et jouets gréco-romains.

Grècia (2): Jocs de tauler, rebellugues, pidos...


JOCS DE TAULA
Els grecs també eren grans aficionats als jocs de tauler. A les escales d'accés a nombrosos temples o als seients de pedra dels teatres no és difícil trobar gravats jocs de tauler. Les ceràmiques gregues ens porten molta informació dels gustos i les formes de vida dels grecs. Els jocs hi són sovint representants, i entre aquestes solen destacar dos personatges mitol·lògics, Ajax i Aquil·les, jugant en un joc de tauler.
   Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 540 - 520 aC. Museus Vaticans
 Vas ceràmic. 500 aC. Museu del Louvre
Gerra de vi grega. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 520 aC. Metropolitan Museum

Vas ceràmic. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 500 aC. Museu Real de Brusel·les.
DE PRÀCTIQUES D'ORACLES A JOCS INFANTILS
Els santuaris eren llocs on es practicaven diferents ritus, entre aquests, els oracles tenien cura d'endevinar el futur. Per a les seves pràctiques feien servir diversos objectes com ara els astragals o ossets, i també les barallugues.



Astragals època hel·lenística. Alguns porten un forat per a poder-los dur lligats. Museu del Louvre



Oracle llençant els ossets, procedent de Béotie, 500 a 475 aC. Museu del Louvre

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. Metropolitan museum
Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. British museu

Baralluga d'època clàssica, 650-600 aC. Museu del Louvre
Baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre
 Io-io, dau i baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre
Miniatura de fornerara, s. V aC. Museu del Louvre
1.- Ves preparant el teu joc d'ossets per a fer d'oracle o bé per a jugar. Cal que vagis a la teva carnisseria i demanis 4 ossets de la poteta del corder. Els poses a bullir en aigua i lleixiu vàries hores. Un cop trets neteja'ls bé.
2.- Demana als teus avis o àvies quins jocs practicaven amb els ossets. Si pots, enregistra les imatges dels seus jocs.

Grècia (1): Gimnàstica, lluita, cèrcol, malabars, pilota, ephedrisme, gronxador


JOCS I EXERCICIS GIMNÀSTICS DE L'ANTIGA GRÈCIA
A la Grècia clàssica els exercicis físics eren (al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música) una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys (les famílies benestants) el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.
Ceràmica grega on es pot veure uns atletes que s'estan preparant i un d'ells es posa oli.

Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.
Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.
Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Dos joves lluitant

Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Origen de l'hoquei?
 Pintura conservada a l'illa de Santorini
Ceràmica del 470 aC. Museu Ermitatge de Sant Petersburg
Figureta que representa una dona jugant amb pilotes. S.V aC museu Louvre

 Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes
Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos, s.V aC
  Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos. 430 aC Staatliche Museum Berlin
Terracota grega de mitjans de s.IV aC. Metropolitan Museum
1.- Reconeixes aquests jocs? Fes un llistat i indica a què juguen.
2.- Explica en què pot consistir el joc de l'ephedrismos.

Egipte (5): Joc dels 58 forats

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

El joc dels “58 forats” sembla ser que es va inventar durant el Mitjà Imperi (cap al 2000 aC). És un altre dels jocs més representatius de l'antic Egipte i es troba durant un espai de temps molt llarg, tant en tombes de faraons com en tombes més senzilles, la qual cosa demostra la seva àmplia pràctica. Es va difondre molt a l’Orinet Mitjà. 

Joc dels 58 forats, d'ivori, trobat a Tebes (1800 a 1700 aC) Metropolintan museum
 
 Joc de tauler de 58 forats amb forma d’hipopòtam (664-332 aC)
El joc consta de dos circuits paral·lels de 29 forats cadascun en els quals cada jugador fa avançar les fitxes  (sovint amb cap de gos), segons el què surti en uns ossets. Els forats 10 i 20 suposaven retornar a l’inici, mentre que els forats 15 i 25 donaven opció a tornar a tirar.

 Joc 58 forats (700 a 550 aC) trobat a Ur. British Museum

Joc dels 58 forats actual, comercialitzat 
 
A continuació veieu exemples d'aquest joc fets per l'alumnat dels cursos 2016/17 i 2017/18:
 
ACTIVITAT:
Individualment o per parelles fes el teu joc de tauler egipci. Recorda que has de portar el joc, amb les fitxes corresponents i les regles del joc -cas que no es coneguin les regles hauràs de preveure una manera de jugar-hi.

Egipte (4): Senet


 Pintura de la tomba de Beni Hassan
El joc de tauler més important dels egipcis era, sens dubte, el senet.
   Nefertari jugant al senet (1270 a 1213 aC). Metropolitan museum

Es troba representant en multitud de pintures i papirs, i esdevé un dels primers jocs de tauler de la història del qual, quasi bé, en coneixem la manera de jugar.

   Papirus amb el joc de senet (XIX i XVIII dinastica). British museum

En aquestes representacions es mostra el difun que està jugant contra un adversari invisible. Les fitxes venen a mostrar les dificultats d'aquesta vida i el bon joc per arribar a l'altre món.
   Joc de senet (1300 aC). Museu del Louvre
  Joc de senet trobat a Thebes (1390 a 1350 aC). Brooklin museum
  Joc de senet. Museu del Louvre
   Fitxes de joc de senet. Museu del Louvre
Si  voleu saber més sobre el joc del senet i fer-vos el vostre joc podeu entrar en aquest enllaç.
A continuació veureu jocs del senet fets pels vostres companys/es dels cursos 2016/17 i 2017/18: